Destaca l'equilibri de la seua façana amb sis sòlids arcs de mig punt així com els finestrals de les dues plantes superiors.

Encara que el seu origen del segle XVII el que hui veiem és resultat d'una profunda reforma de principis del S.XIX, en concret entre 1812 i 1848, la qual es fa patent tant en l'estructura arquitectònica com en els elements constructius que la componen. Altres remodelacions van tindre lloc entre 1873 i 1900, encara que la més cridanera va ser la construcció del campanaret de pedra calcària que corona l'edifici i emmarca el rellotge.

Crida l'atenció la façana principal, armada amb blocs de pedra tosca. De les 3 plantes, trobem en el 1r nivell sis arcades de mig punt amb robustos pilars com a suport. Resulta rellevant la inscripció d'època romana incrustada enmig de la façana principal, així com una altra inscripció situada en la part de l'edifici que dona al carrer Hospital, totes dues pertanyents al fòrum de *Dianium, així com els dos pedestals romans d'accés a aquest carrer.

El fet de trobar-se a la part alta d'una *gradería l'ennobleix i el destaca d'entre la resta dels edificis.