L'aigua sempre ha estat un recurs limitat, no només en moments d'escassetat sinó també per la necessitat de tindre-la prop de casa. Han estat molt els esforços per construir tota una xarxa de conductes per a traslladar-la el més prop possible als nuclis urbans. Des de l'època romana els enginyers se les han arreglades per fer possible allò impossible, amb aqüeductes, basses d'aigua i canalitzacions. 

​

Però per sort el poble de Senija sempre ha tingut aquest recurs a l'abast. La font del poble ha estat un dels béns més apreciats per a la població en moments en que no hi havia aigua corrent a les cases, la gent del poble havia d'anar a per aigua a la font i justament ací la tenien molt a prop. Actualment està situada a la Casa de Cultura al bell mig del municipi. No és d'estranyar, doncs la majoria d'alqueries d'època musulmana naixien a prop d'una d'aquestes surgències

per tal de facilitar el seu accés.

​

Anar a la font a per aigua ha estat una activitat que fins fa ben poc es podia veure a molts pobles. Amb els càntirs les dones de la població passejaven fins a la font per reblir-los fins a dalt i tindre aigua per a cuinar, beure, llavar les vaixelles o llavar-se a un mateix.