EL CONJUNT DE POUS DE XALÓ

L'aigua ha estat un recurs natural molt valuós al llarg de tota la història, l'abastiment i subministrament d'aquest element ha esdevingut una qüestió fonamental per a les diferents societats per tal de garantir la seva supervivència. En aquest sentit l'home ha desenvolupat tota una sèrie de coneixements i tècniques amb l'única finalitat de controlar.

La conca mediterrània, sempre ha estat deficitària pel que fa a la disposició de recursos hídrics. Malgrat aquest fet, la hidrologia comarcal presenta una clara dualitat, per una banda un curs fluvial irregular i estacionari caracteritzat pels llits fluvials secs la major part del cicle anual i unes fortes crescudes ràpides i violentes. I per l'altra, una ampla xarxa d'aigües subterrànies nodrida per la filtració de l'aigua a través del sòl calcari permeable, formant importants aqüífers.

La situació geogràfica i física privilegiada del terme de Xaló ha afavorit el naixement d'una estesa, variada i abundant xarxa hidràulica (pous, sèquies, molins, basses de reg) que s'ha fossilitzat en el paisatge al llarg de la història, bastida per part de les diferents civilitzacions que han poblat la vall.

Aquest conjunt és un clar exemple d'aquest tipus de tècniques i enginys hidràulics. Està format pels següents

• Pou de les Figueretes
• Pou l'Assegador
• Pou de la Basseta
• Pou de les Forques

Els pous de font conformaven una xarxa hidràulica de tipus comunal, estratègicament disseminada per tot el casc urbà amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a la comunitat de veïns del nucli urbà de Xaló. Aquest sistema d'abastiment d'aigua tant pel consum humà com pels animals, va estar en funcionament fins la meitat del segle XX, moment en què es varen dur a terme les tasques d'instal·lació de l'actual sistema d'aigües potables.