La Santantonà és la festa del foc, símbol de purificació i renovació, i és la principal celebració del sector primari. Es coneix la seua existència ja en temps medievals, època en la qual es van introduir elements del cristianisme per adaptar una tradició pagana, possiblement anterior.

En aquesta celebració no pot faltar la carn, cuinada a les brases de la foguera, així com les pastes típiques, les "coquetes" i "rotlletes". Per a l'elaboració d'aquestes, els majorals de la festa, al llarg de l'any anterior, s'encarreguen de plantar carabasses i de fer una confitura per omplir la pasta, elaborada amb farina, oli, aiguardent i sucre.

La festa conté un ric ventall de manifestacions culturals, antropològiques i històriques i ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes: la "plantà del maio", la representació de la "vida del sant", la "Santantonà", la "cremà de la barraca", la "benedicció dels animals", la "llaurà i sembra", el "ball rodat" i els "Botets". Entre tots, destacar la Santantonà, formada per un gran número de dimonis anomenats "botargues", el "despullat", la "filoseta", els "cremallers" i Sant Antoni i Sant Pau.

Tota una explosió de sants, dimonis i focs, la festa està declarada Festa d'Interés Turístic Autonòmic des de 2007 i Bé d'Interés Cultural Immaterial (BIC) des de 2012.