El Castell de Peníscola és una fortalesa que ocupa la zona més elevada de l'penyal sobre el qual se sustenta l'antiga ciutat de Peníscola. Comparteix amb el Vaticà i el palau dels papes d'Avinyó (França) el privilegi d'haver estat Seu Pontifícia, una de les tres que hi ha hagut al llarg de la història.

Es va començar a construir en 1294, concloent-se l'obra en 1307; els eus promotors, els enigmàtics Templers, la van edificar d'acord amb els cànons d'austeritat i robustesa que regien en l'Ordre de l'Temple.

Però l'època més important dels seus més de 700 anys d'existència és, sens dubte aquella en què va ser refugi de D. Pedro Martínez de Luna, el Papa Luna, Benet XIII. Per poder entendre bé la personalitat de tan insigne figura, fonamental en la història d'Europa, s'han de recórrer els seus austeres sales els seus sobris patis i les seves adustes torres, tot això envoltat per l'omnipresent mar Mediterrània, de què Benet va ser Papa: el Papa de la mar.

D'un alt interès arquitectònic, el Castell de Papa Lluna conserva importants obres de l'època de l'Pontífex. La Basílica papal de Benet XIII es complementa amb la sala d'el tron. També destaca el saló de l'conclave, l'estudi amb finestres a la mar i les habitacions pontifícies.

Declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931, la Diputació de Castelló va iniciar la seva restauració el 1957 quan li va ser cedida la seva gestió per ordre ministerial.