Conjunt històric-artístic de Nova Tabarca

Tabarca és l'única illa habitada de la Comunitat Valenciana: molt plana, encara que summament rocosa, té una riquesa marina excepcional. Antiga base dels pirates barbarescos (segle XV), és com una xicoteta làmina de terra que sura sobre el mar. Només dista onze milles nàutiques d'Alacant i s'hi arriba en un tres i no res des de la costa amb vaixell.

Les seues aigües transparents multipliquen la població de l’illa a l'estiu, temporada en què milers de visitants acudeixen a Tabarca per a prendre l'esplèndid sol, banyar-se en les aigües cristal·lines i tastar el típic calder d'arròs, que ací cuinen de meravella.

Des del 1986, Tabarca és reserva marina convertida en un autèntic refugi tant per a la flora com per a la fauna. Ocupa una extensió de 1.400 hectàrees i, al substrat arenós de les seues terres, destaca la presència de les prades de posidònia oceànica. D'entre l'àmplia colònia de peixos conviuen espècies com la tortuga babaua, l'eriçó de mar, el nero, l'orada, el pagre, esponges o estreles de mar.

Però Tabarca no és només un verger marítim. Tot i que és una illa menuda (amb una longitud aproximada de 1.800 metres i una amplària màxima d'uns 400 metres), té un notable patrimoni històric i monumental que l'Ajuntament d'Alacant ha inclòs (juntament amb el castell de Santa Bàrbara, l'horta i l’embassament de Tibi) en una candidatura única per a sol·licitar que siga declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Repobladors genovesos

En el segle XVIII, el rei d'Espanya d’aquell moment, Carles III, va ordenar fortificar l'illa de Tabarca i alçar-hi un poble on poder allotjar diverses famílies de pescadors de Gènova (Itàlia) que es trobaven captius a la ciutat tunicina de Tabarka.
Fruit d’aquelles obres de fortificació, l'illa llueix un aspecte de baluard defensiu i rocós. El que queda de les muralles que envolten el nucli urbà ha sigut declarat Conjunt Històric Artístic i Bé d'Interés Cultural. El seu perímetre s'adapta al de l’illa.
També es manté en peus la Casa del Governador, antiga residència de la persona que administrava l'illa. Es tracta d'una edificació de dues plantes i coberta a quatre aigües que ha sigut restaurada i en l'actualitat alberga un establiment hostaler.

Església de Sant Pere i de Sant Pau

En l’àmbit religiós destaca l'església de Sant Pere i de Sant Pau, un edifici exempt de nau única i capelles laterals. D'inspiració barroca, es va alçar sobre una antiga capella que es va ampliar a església i es va beneir el 1770. Al costat d'aquest temple es va construir un edifici destinat a casa del capellà i a escoles.

Aquests són, potser, els reclams patrimonials més destacats de Tabarca, però no els únics. Destaquen, així mateix, un altre tipus d'edificacions, com la Torre de Sant Josep, que té forma de tronc piramidal amb planta quadrada i es va utilitzar com a presó de l'estat en el segle XIX.

El far, inaugurat el 1854, és un immoble de grans dimensions que també va servir d'escola. Format per un cos inferior de volum cúbic de dues plantes destinades a vivenda, sobre ell s'eleva la torre prismàtica que sostenia el mecanisme d'il·luminació.

Podem finalitzar el nostre recorregut per l’illa amb una ràpida visita al Museu de Nova Tabarca, que se centra en l'estudi i difusió de les relacions que aquesta pedania alacantina ha establit al llarg del temps amb els seus habitants i visitants.