Tabarca és una xicoteta illa rocosa, situada al litoral alacantí, molt prop d'Alacant capital i de la localitat de Santa Pola. Té boniques platges i grans muralles que es van construir per a defensar-se dels pirates i que hui dia són un dels principals atractius de l'illa.

Tabarca és l'illa habitada més xicoteta d'Espanya, ja que només té 2 quilòmetres de llarg per 400 metres d'ample. La població permanent a l'illa, que ha anat reduint-se considerablement durant el segle XX, és d'unes poques desenes d'habitants.

Encara que la més coneguda és l'illa de Tabarca, es tracta d'un xicotet arxipèlag compost pels illots La Galera, La Pedrera i La Nao, que a més és Reserva Natural Marina.

A Tabarca quasi no hi ha carrers ni vehicles a motor, cosa que crida molt l'atenció dels visitants.

Tabarca i el seu passat pirata

Durant dècades, l'illot de Tabarca va ser refugi dels pirates barbarescos. Aquests eren pirates musulmans, provinents del nord d'Àfrica, que solien atacar vaixells cristians i fins i tot fer incursions per la costa alacantina.

Tan important va ser el problema amb els pirates que el rei Carles III va ordenar fortificar i repoblar l'illa de Tabarca l'any 1760. Per a fer-ho, es van construir muralles que envoltaven l'illa i diverses edificacions, que van ser ocupades per diverses famílies de pescadors genovesos rescatades a l'illa tunisiana de Tabarka.

A l'illa la van anomenar Nova Tabarca, i encara que els seus primers habitants van passar penúries donada la falta de recursos per a mantenir les embarcacions i la dificultat per a cultivar a l'illa, van aconseguir detenir les incursions pirates.

Hui dia, Tabarca sobreviu gràcies al turisme i la pesca. Si viatges pel sud de la Comunitat Valenciana no has de deixar de navegar fins a l'illa per a conéixer el seu passat pirata i banyar-te en les seues boniques platges.