El segle d'or espanyol, segles XVI i XVII, va donar a la literatura grans genis de les lletres universals com Miguel de Cervantes o Francisco de Quevedo. Però abans, la Comunitat Valenciana va viure un moment d'esplendor de la mateixa categoria, amb noms per a la història de l'escriptura com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. Ara viatgem als llocs que van marcar l’esperit creatiu d’aquests escriptors valencians.

El segle d'or valencià va començar en el segle XIV amb l'ús de la llengua pròpia en els escrits, i es va desenvolupar quasi al mateix temps que el gran període de la literatura medieval italiana, amb clàssics com Dante, Bocaccio o Petrarca.

Ausiàs March és la figura més representativa d'aquesta etapa d'esplendor artística. Nascut a la localitat valenciana de Beniarjó (1400), a la comarca de la Safor (que en aquell moment pertanyia a la Corona d'Aragó), l'autor d'obres com Lliri entre Cards va desenvolupar la seua vida pràcticament a Gandia.

Ausiàs March va morir a València el 1459. El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, al municipi d'Alfauir alberga la cripta familiar del poeta.

La novel·la de cavalleries

Un altre gran autor de les lletres renaixentistes valencianes és Joanot Martorell. A l'escriptor que va servir d'inspiració a Cervantes per a finalitzar El Quixot se'l coneix per una obra mestra dels llibres de cavalleries medievals: Tirant lo Blanch.

De família oriünda de Gandia, Martorell va nàixer a València l’any 1410. Va fixar la seua residència a la plaça de Sant Jordi (l'actual plaça de Rodrigo Botet) de la capital valenciana. Es va forjar com a cavaller errant i va passar temporades a Anglaterra, Portugal i Nàpols.

Precisament, Martorell va ser veí de Joan Roís de Corella a València. Aquest poeta, cavaller i sacerdot del segle XV va ser una altra de les figures literàries més importants de l'època. Va acabar fixantla seua residència en una cel·la del convent de Sant Francesc de València, on es van trobar béns seus després de la seua mort.