Més enllà de les seues celebrades platges, Castelló atresora en el seu interior un relleu muntanyenc i accidentat, en el qual se succeeixen paisatges singulars plens d'encant, pobles emmurallats, rius, rambles, congosts, deus i boscos mediterranis.

En el nord de la de la Comunitat Valenciana, La Tinença de Benifassà posseeix un dels paisatges més sorprenents i desconeguts. En la comarca dels Ports destaca la ciutat de Morella.

La Serra de Montordí la presideix l'imponent pic de Penyagolosa, el segon cim més alt de la Comunitat Valenciana amb els seus 1.814 metres sobre el nivell del mar, visible quasi des de qualsevol punt de la província, i el que li dóna nom a tot un Parc Natural.

En la Serra d’En Segures, pobles carregats d'història com Culla, amb el seu passat templer, o Benassal, amb el seu balneari d'aigües mineromedicinals declarades d'interés públic. Pujar el Coll d’Ares, un port de corbes tancades de vertigen, i endinsar-se en la població d'Ares del Maestrat, és arribar a un mirador excepcional de les terres del Maestrat i de la Serra d’En Celler.

La Serra d’Esparraguera en la qual es conserven exemples visibles de torres fortificades que li van donar el nom a La Torre d'en Besora, i llocs fascinants com la Mina Esperanza que sorprenen al visitant. La Serra d’En Galceràn, on arribada la primavera, els cirerers en flor són un regal paisatgístic de primer ordre, en poblacions com La Salzadella, o la Serra de la Vall Ampla. Xicotetes serres situades en el centre de la província de Castelló que formen com murallons paral·lels al litoral a la Serra del Desert de les Palmesi la Serra d’Irta.

En el sud-oest, la Serra d’Espadà compta amb espectaculars boscos de sureres, pins i alzines, amb xicotets pobles pintorescs i ruïnes d'alguns despoblats i ja en el límit de la província de Castelló i compartida amb la província de València, la Serra Calderona.