Castell de Beselga

Una de les singularitats dela part de la Serra calderona situada en el camp de Morvedre és l’existència encara del que va ser el poble de Beselga i el se castell. Actualment pertany al municipi d’Estivella. En el seu temps van formar totes dos una baronia. Entre la singularitat del seu terme, podem descobrir les restes d’un palau-castell al qual li acompanya una torre completa i original.

La torre de Beselga es va construir en el segle xii, en temps de l’imperi almohade. Va estar reformada en el segle xv durant la dominació cristiana. S’ubicava dins de l’eix de torres sentinelles de la vall del Palància en la via Sagunt-Xèrica. L’alçària original va estar al voltant dels 12 metres. L’estructura original estava composta de tres pisos i l’accés es produïa pel nivell central per mitjà d’una escala desmuntable. Existia en cada planta dos espais separats per dos arcs apuntats i coberts per voltes de canó. El nivell interior estava dedicat a magatzem. L’intermedi era on es realitzava vida i presentava buits defensius. L’últim nivell tenia una funció pròpiament de vigia i d’accés a la terrassa. L’escala era de dos trams, estava feta de pedra de Sagunt i presentava inscripcions que constaven de cercles concèntrics. A partir de l’ocupació cristiana es produïx una reutilització i ampliació de la torre que coincidix amb la construcció del castell-palau annexionat. La quarta planta és totalment de nova construcció i no existia durant l’època musulmana. Presentava un arc central carpanell i una escala d’accés a la terrassa. També tenia una finestra d’il·luminació i una porta d’accés a la terrassa del palau. A més, sobreeixia una estructura llenyosa que formava un habitacle amb coberta voltada i que tindria un ús sanitari. La dependència seria d’ús residencial. Finalment es va fer en època cristiana una terrassa plana dedicada a la vigilància i a l’arreplega d’aigua de pluja que es canalitzava cap a la cisterna situada en la part inferior de la construcció.

El palau-castell va ser construït en època cristiana, a finals del segle xv. Es va annexar a la torre. Fou en temps del baró Gràcia de Monsoriu. Sols va estar complet uns 25 anys. Els agermanats de Sagunt l’atacaren i va estar parcialment assolat. L’edifici constava de dos plantes. El cobriment de la planta baixa es realitzà per pilars centrals de rajola massissa amb voltes d’aresta. Encara que la seua funcionalitat no és del tot clara, se sap que estaria relacionada amb estances de servici.Al segon nivell s’accedia a través d’una escala situada al costat amb la torre sentinella. És la planta noble de la construcció i l’estructura estava formada per sis grans bigues de fusta que es recolzaven directament en el mur amb el suport de cantells de pedra. Presentava dos grans finestrals de forma gòtica i típic dels palaus senyorials. Estaven formats per dos buits separats per una columneta de pedra i rematats amb un arc en forma de flama. No arribaven a nivell de sol i presentaven dos bancs anomenats “festejadors”. El palau va completar-se amb una terrassa plana a la qual s’accediria des de la torre almohade reutilitzada. Estava rematada per uns merlets. La seua funció seria defensiva però també arreplegaria l’aigua de pluja que anava de manera canalitzada cap a la cisterna de la torre. L’any 2004 va enderrocar-se el llenç nord. Es van restaurar i reforçar els elements restants.