L’ERMITA DE LA CREU DEL GARBÍ

Una de les construccions més singular situada al voltant del seu mirador és una ermita dedicada a la santa Creu del Garbí. L’origen està relacionat amb la col·locació d’una Creu en dita muntanya el 19 de març de l’any 1787. La història d’aquella devoció prové del desig del veí Francesc Galbis d’erigir una creu en una muntanya del poble, després d’escoltar amb el seu nebot i fillol el germà Fèlix d’Albalat, la predicació de fra Diego Josep de Cadis a la plaça de la Seu de València; on va dir que als punts més alts de les poblacions es col·locaren creus per augmentar la devoció a la santa Creu. L’esmentat Galbis va encomanar al fuster Josep Sacanelles, qui vivia en el cantó del cementeri de sant Joan del Mercat, la construcció d’una creu d’especial característiques a la qual el frare Diego J. de Cadis va manar se li posara un lignum crucis. En acabar esta obra la portaren fins a Estivella, on amb l’ajuda dels hòmens principals de la població es dirigiren a trobar la muntanya fins a erigir-la el 19 de març de 1787 en la del Garbí. Des de llavors, aquella devoció va ser cada vegada més destacada. Per eixa raó, la població en l’any 1804 va construir una ermita al lloc on estava la santa Creu, composta per una coberta sostinguda amb 4 arcs, de manera que estiguera tapat el de la part oest i descoberts la resta. En l’any 1820 es taparen els arcs del sud i del nord i es va renovar tota la coberta. També es llevaren les teules que hi havia i foren reemplaçades per morter. A més, als costat de la Creu es van ubicar els sants de la Pedra i santa Bàrbara respectivament. La següent reforma de l’ermita va ser-se l’any 1834. Va consistir en la construcció d’una balustrada. L’any 1887 la Creu van baixar-la els veïns de la població a l’església parroquial, amb motiu del primer centenari de la seua erecció a la muntanya. Aleshores es va quedar buida i començà el seu deteriorament fins a estar completament enrunada a finals del segle XX. L’any 1993 es va escometre el projecte de restauració i recuperació de l’ermita gràcies a l’ajuda de la Generalitat valenciana. La recuperació d’este ben patrimonial es va fer a partir de la seua concepció original i es deixaren exemptes totes les arcades tret de l’encarada a l’oest. A més es va conservar el mur on estava la santa Creu i la marca de la seua ubicació.