La torre del Castell de Montroi, d'origen musulmà (segle XII) és una construcció almohade de caràcter bèl·lic que, en l'Edat mitjana, servia com a punt neuràlgic per a la concentració d'assentaments humans en forma d'alqueria.



La seua planta quadrada, està formada per quatre murs gruixuts perimetrals de càrrega construïts amb la tècnica àrab de *tapial de pedra, coneguda com “*masoneria encaixonada”.



Del castell, així com de la muralla que envoltava el recinte. Actualment no queden moltes restes de les seues arrancades, únicament queda en peus la torre de l'homenatge, protagonista d'aquest article.