Des de temps ancestrals els pobles de la costa mediterrània celebren l'arribada del solstici d'estiu al voltant de fogueres purificadores. A Alacant el ritu del foc va perdurar a través dels segles com una festivitat agrícola.

Més tard, en el segle XIX, este costum va passar a la ciutat. Es pot constatar que la primera notícia documental d'estes primitives fogueres es remunta a l'any 1822, a través d'un ban publicat per l'alcalde que ordenava: "...Que no s'encenguen fogueres en els carrers, ni tampoc es disparen tirs ni coets en la nit de Sant Joan i successives, sota multa de 20 a 100 reals".

En 1881 no es va publicar el corresponent ban, cosa que, segons un diari de l'època, "després de començar les festes amb la revetla de Sant Joan, va permetre que els pacífics habitants es despatxaren a gust amb fogueres i petards." Aprofitant l'absència de prohibició els veïns es van agrupar per vies urbanes instituint les festes de carrer, amb jocs populars, música i la consegüent aparició dels avantpassats dels actuals ninots. Les fogueres veïnals van continuar presents a pesar de les constants prohibicions.

En 1928 es crea una associació anomenada Alacant Atracció, dedicada a fomentar el turisme de la ciutat, la qual és autoritzada per l'ajuntament a organitzar oficialment les primeres fogueres de Sant Joan. En pocs anys se superarien les trenta Fogueres i en 1932 s'instaura la màxima representació de la Festa, la Bellesa del Foc.

Imatges
cremafogueraoficial