LA CISTERNA NOVA

La Cisterna Nova suposa un tipus de construcció urbana que emmagatzemava l’aigua per a l’abastiment de la població. És un tipus de construcció composta d’una caseta amb teulada i d’on naix una baixada que té forma d’escala coberta amb volta de canó. Al fons, es troben la pica i les aixetes, ubicades en una de les parets de la bassa soterrània o cisterna on se situa l’aigua per al consum humà. A Estivella, existia tradicionalment una cisterna datada cronològicament ja al segle xvii i situada a l’actual plaça de la Creu fins als anys 70, quan va estar soterrada. El seu nom popular va ser el de Cisterna Nova per a diferenciar-la de l’anterior. L’acabament total de la construcció es va fer l’any 1854, a partir del capital obtingut amb un repartiment extraordinari fet entre la població el 1852. Es va construir durant l’any 1853. El pressupost global va ser de 3.091 reals de billó, la qual cosa suposava la tercera part del pressupost municipal d’aquell moment. En la seua construcció participaren distintes persones, la qual cosa se sap gràcies als rebuts municipals conservats: Carlos Salvador (caseta i part de la bassa o cisterna), Jerónimo Tamarit (porta i part de la bassa), Salvador Tortonda (treballs de guix), José Almela d’Algímia (escala), un manyà de Sagunt i obrers de vila de la localitat. La part externa construïda consistix en una caseta rematada per una teulada, amb un accés a una escala amb una volta de canó que davalla fins a la pica i aixeta de la bassa. Estava lluïda en calç i emblanquinada i presenta elements decoratius que amaguen la teulada. La bassa ocupa tot el perímetre de la plaça i està constituïda per dos zones diferenciades separades per dos grans arcs de mig punt. L’entrada a la bassa es feia mitjançant una claraboia per la qual s’accedia directament l’interior i que aprofitava per a netejar-la. També presenta una entrada de la séquia de Pau, la qual era la que abocava l’aigua a la bassa per a omplir-la. Actualment és pot accedir-hi i està il·luminada.