Castell de Corbó

El castell és citat en diversos documents a partir de 1157 en què Ramón Berenguer IV concedix carta de poblament d'Alcanyís. En la carta de poblament de 1239 consta que Pedro Daroca va quedar feudatari en el massís sobre el castell de Corbó. Va estar integrat en la demarcació territorial del Castell de Culla. En 1303 el Temple compra a l'endeutat Guillem d'Anglesola el castell de Culla i els seus territoris entre els quals es trobava el castell de Corbó. Però en 1307 el Temple perseguit per Jaume II es rendix al desembre en Adzaneta, Albocàsser, Ares, Benassal, Boi, Coves de Vinromà, Corbó, Culla, Xivert, La Iglesuela i altres. El castell passa a ser propietat de Montesa en 1319. Hi ha constància de l'existència de guarnició i alcaid en 1321, quan Jaume II fa menció dels excessos contra ells de part dels habitants de Morella. El castell s'ubica sobre un penyal a 1060 metres d'altitud, al nord-oest de la població, a la dreta del Km. 10 de la carretera a Vilafranca, sobre el naixement del barranc d'Enramos. El castell va ser alçat sobre un assentament del Bronze que va ser ocupat posteriorment en les èpoques ibèrica i en la romana. Al seu peus va existir un poblat musulmà. És de tipus roquer, amb un sol recinte murallat de torres barbacanes bessones de planta quadrada i torre major amb aljub. La seua muralla, de la qual s'aprecien molt pocs vestigis, va haver de ser de reduïdes dimensions, ja que la seua ubicació feia necessària la seua construcció. És accessible pel sud, a través d'un pendent molt pronunciat, i pel nord, on està l'entrada. Segons la llegenda popular el castell disposa d'una comunicació subterrània amb la cova situada als peus de la muntanya des d'on brolla una font i oculta grans tresors. Declarat BIC en 2002.