Història de les Falles

L’origen de la festa de les Falles es remunta a una antiga tradició dels fusters de la ciutat. En vespres de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, en els carrers i places públiques, els trastos inservibles junt als artefactes de fusta que empraven per alçar els cresols que els il·luminaven mentre treballaven durant els mesos d'hivern. Per eixe motiu, el dia de la Cremà (moment en què es consumixen en flames els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia 19, festivitat de Sant Josep.

En el segle XVIII, les Falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i es cremaven a poqueta nit de la vespra de Sant Josep. Estes falles anaren evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables.

Al voltant de 1870 es van perseguir durament els festejos populars com el carnestoltes i les falles. Esta pressió va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions típiques, al qual es va afegir la revista La Traca que atorgarà premis als millors monuments fallers. Este fet va provocar la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla artística, on no desapareixia la crítica, però predominava la preocupació estètica.

En 1901, el propi Ajuntament de València, va atorgar els primers premis municipals a les millors falles. Este va ser l’inici de la unió entre el poble i el poder polític. Esta festa popular evolucionarà a passos gegantins en número, estructura i organització.

En 1929 es va crear el primer concurs de cartells per a fer promoció a la festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera. Va ser en estos anys quan les falles es van convertir en la festa major de la Comunitat Valenciana, fins arribar en l'actualitat a cremar-se més de set-centes monuments fallers entre grans i xicotets, només en la ciutat de València.

Imatges
Fallas - La crida