És la relíquia més important de la història del cristianisme. Protagonista de les Croades de l'Edat Mitjana, del secret dels cavallers templers que la van custodiar, de llegendes artúriques o del cèlebre quadre L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci. És el Grial, la copa considerada sagrada perquè segons els Evangelis va ser la que va utilitzar Jesucrist per a oficiar el sopar amb els seus apòstols.

La tradició diu que el calze que suposadament es va utilitzar per a tal propòsit, és el que es custodia en una capella de la Catedral de València. Motiu de veneració a tot el món, la ruta del Grial de València és un bon motiu per a conéixer els racons més atractius de la capital del Túria entorn d'aquesta fascinant relíquia. L'origen d'aquest calze ens porta de viatge a Jerusalem. D'ací va partir a Roma de mans de Sant Pere fins que, assetjada per la persecució dels cristians, va ser traslladada per ordre de Sant Llorenç, oriünd d'Espanya, a la Península Ibèrica.

Primer va arribar a terres aragoneses. En concret al monestir de Sant Joan de la Penya, en la província d’Osca i bressol del Regne d'Aragó. La relíquia va ser lliurada l'any 1399 al monarca d'Aragó, Martí l'Humà, que la va tindre en el palau reial de l’Aljafería de Saragossa i després, fins a la seua mort, en el Real de Barcelona en 1410. Va ser en 1432 quan, per ordre d'Alfons V el Magnànim, el seu successor en el tron, es va traslladar a la catedral de València, on hui roman.

Quadres que inspiren

La Ruta del Grial per València dóna inici en els Jardins del Real o Vivers. Va ser ací on va arribar per primera vegada el Grial a València. Prop d'aquests bells vergers apunta el Museu de Belles Arts Sant Pius V. La que està considerada segona pinacoteca d'Espanya alberga quadres de Juan de Juanes que s'inspiren en el calze de l'Últim Sopar.

El viatger prossegueix el seu itinerari del Grial a l'altre costat del llit del Túria, donant a parar a l'església i Palau del Temple. Ací existia una de les antigues portes d'entrada a la ciutat per on va passar el Grial cap a la catedral en 1437. El lloc va ser també possessió de l'Ordre del Temple, com el seu propi nom indica; els cavallers que van vetlar per la relíquia.

La ruta continua per la cèntrica Plaça de la Verge, un dels nuclis de fundació de la ciutat romana de Valentia. Darrere, en la plaça de L'Almoina, se situa el museu que conserva les ruïnes romanes de la ciutat. Una galeria subterrània que mereix la pena visitar. Molt a prop, en el carrer Cavallers, es troba la bella església de Sant Nicolás, considerada la Capella Sixtina de València. Les seues pintures de l'interior maravillen a qui la visita.

Museu de la Catedral

El punt i final de la històrica a la vegada que interessant Ruta del Grial per València finalitza en la pròpia catedral, on, a part de la copa sagrada, l'edifici religiós compta amb altres joies per a visitar. Com el Museu de la Catedral, renovat fa pocs anys i que alberga diversos tresors de la Corona d'Aragó. Els treballs de restauració han permés descobrir, a tres metres de profunditat de les capelles de Sant Francesc i Sant Josep, alguns vestigis d'interés de l'entramat urbà de la València romana i medieval.

Solament en dos ocasions la copa sagrada va romandre fora de la Catedral després de la seua arribada a València. Durant la guerra de la Independència contra els francesos, entre 1809 i 1813, va ser portada d'Alacant i Eivissa fins a Palma de Mallorca, a resguard d'espolis i saquejos. L'altra ocasió es va donar en la Guerra Civil (1936-1939), quan va estar oculta en el poble valencià de Carlet.