València ha sigut terra d'arrossos des de fa segles. Concretament ens hem de remuntar fins al segle VIII, quan els àrabs habitaven el territori, per a trobar el moment en què es va començar a cultivar arròs als voltants de la capital.

Des de llavors, entre València i Sueca, lloc ocupat per l'Albufera de València, s'ha cultivat aquest cereal tan preuat en tot el món. La manera de produir-lo sempre va ser causa de polèmica i, durant segles, va estar prohibit a causa de problemes sanitaris derivats de l'aigua amb què es regaven els camps.

Va ser ja en el segle XIX quan es va decretar que es podia cultivar en terrenys pantanosos no aptes per a altres cultius. Des d'aquell moment, l'Albufera es va anar transformant en grans arrossars, i en va disminuir considerablement l’extensió fins als límits actuals.

Varietats d'arròs cultivats a València

Són diverses les varietats d'arròs que es produeixen a l'Albufera de València dins de la Denominació d'Origen Arròs de València. Amb elles es cuinen delicioses receptes que hui dia tenen fama internacional, com la paella valenciana, la fideuà o l'arròs a banda, i unes altres no tan conegudes com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, l'arròs empedrato l'arròs amb fesols i naps.

Aquestes són algunes de les varietats de l’arròs:

Arròs tipus Sénia. Es tracta d'un tipus d'arròs que agrupa diverses varietats amb característiques molt similars, com les Bahía, Sénia, Gleva, J.Sendra, Montsianell. Totes absorbeixen molt bé els sabors i, una vegada cuinades, tenen una textura cremosa i agradable.

Arròs Bomba. Encara que la seua producció és molt reduïda, és una de les varietats d'arròs més preuades pels arrossers. El principal avantatge n’és el comportament una vegada cuinat, ja que al contrari del que passa amb altres varietats manté el sabor quan es refreda, i fins i tot admet uns minuts extra de cocció sense passar-se.

Arròs Albufera. Varietat cremosa i de textura uniforme, que en manté les propietats intactes una vegada acabada la cocció.