Coques valencianes que et conquistaran amb el seu sabor

Quantes coques valencianes has provat? Segur que més d'una, i encara així et quedaran moltes per descobrir. El que tenen de bo és precisament això, que mai s'acaben i sempre existeix una variant deliciosa per tastar. Cada localitat o fins i tot cada família té una forma particular de cuinar-les, per la qual cosa resulta difícil establir una recepta única.

Intentarem recollir, en una llista, algunes de les més populars, encara que assumim que ens deixarem en el tinter alguna recepta deliciosa!

Les coques valencianes

Dolces o salades, les coques valencianes són receptes que es transmeten durant generacions i que grans cuiners de la Comunitat Valenciana estan recollint i elevant a la categoria de plats gurmet. Amb tot, constitueixen un berenar molt popular en molts de les llars d'Alacant, Castelló i València i els nostres forns tradicionals, afortunadament, encara mantenen viva la tradició. 

Per a fer aquesta llista tan apetible les dividirem en dos grans grups: les coques valencianes dolces i les coques valencianes salades.

Coques valencianes dolces

La coca de llanda valenciana és el més tradicional dels berenars i un dolç que es comparteix o que dona per a molts dies de satisfacció. La recepta més habitual inclou ous, farina, llet, molta corfa de llima que li dona un sabor molt característic, oli, sucre i canyella, a més de sobrets de gasosa. 

A la província de Castelló solen anomenar-la coca mal feta, coca de mida o coca ràpida, i a Alacant s'inclinen més per la denominació de coca boba o coca secreta. En L’Horta Nord, al voltant de València, on la pots trobar en qualsevol forn, és on més s'usa la denominació de “coca de llanda”. Hi ha qui la fa amb suc de taronja i qui hi inclou trossets de poma o pasta de carabassa al forn en la massa. Totes les receptes són vàlides i delicioses. 

Una variant molt senzilla de fer a casa és la coca de iogurt, la recepta de la qual és fàcil de recordar i permet tantes variants com el cuiner puga imaginar. Per a les mesures s'utilitza el gotet d'un dels seus ingredients, el iogurt.

Per descomptat, la coca d'ametla valenciana, que se sol denominar “tortà”, sobretot en Alcoi, havia d'aparéixer en aquesta llista. Els dolços amb ametla són part de la nostra herència àrab i els trobem amb un format molt semblant a la coca de llanda o en forma de coques més xicotetes i redones, amb una recepta diferent i sota la denominació de “coca cristina o coca escudellà”.

L’almoixàvena és una espècie de coca molt típica de Xàtiva que comparteix l'origen àrab d'altres punts dolços. Finalment, encara que insistim que és impossible recollir totes les coques valencianes, parlarem de la coca de Castelló, molt típica a la ciutat de Castelló de la Plana i que s'elabora amb creïlla en lloc de farina. 

Coques valencianes salades

La coca salada valenciana i les seues receptes, en plural, és un clàssic com a aperitiu en celebracions i un mos molt socorregut a mitjan matí, a manera d'esmorzar ràpid. La base sol ser una massa amb llevat o la de la coca de cervesa o similar, que utilitza una mesura d'aquesta beguda, una altra d'oli, la farina que admeta i una mica de sal. En temporada es pot substituir la cervesa per suc de mandarina.

La coca de tomaca valenciana és tan tradicional com el propi arròs. Es gaudia tant en temporada com la resta de l'any gràcies al costum de fer conserva de tomaca al natural o de tomaca fregida amb pimentó que hi ha a moltes llars, sobretot en zones d'horta. La coca de verdures valenciana és una altra variant en la qual podem utilitzar la tomaca com a base o substituir-la per altres hortalisses. En Cullera, per exemple, la fan amb bledes i es coneix popularment com a “coca amb bledes”.

La coca d'Alacant o de Sant Joan entra dins de la categoria de la coca farcida, ja que la massa porta dues capes entre les quals es col·loca el farciment, generalment de ceba, pinyons i tonyina. 

Seguint amb la coca a Alacant, hem d’esmentar la coca salada d'oli, molletes i sardina o coca amb sardina d’Elx. Les molletes són xicotets grumolls de farina, oli i sal que es col·loquen com a topping sobre la massa, i s'assembla molt a la coca de farina d'Alcoi. 

La coca d’embotit valenciana que es coneix en alguns municipis de La Ribera Alta, com Turís com “coca amb tallà” és una espècie de massa de pa redona sobre la qual se sol col·locar una tallà de cansalada viada i diverses peces d'embotit. Existeix una versió on la carn se substitueix per una sardina en salaó i un pimentó verd. 

Finalment, volem esmentar les coques de dacsa o a la calfó, que són molt populars en zones pròximes a Gandia, i també la coca de Dénia. Són xicotets cercles de massa, generalment de farina de dacsa, que se solen cobrir amb diversos ingredients com tonyina, pimentó rostit, ou dur, etc.

Segur que t'ha entrat fam! La pròxima vegada que visites la Comunitat Valenciana, acosta't a un dels múltiples forns o pastisseries i demana una coca, perquè el resultat serà satisfactori siga com siga la modalitat.