Art rupestre a Castelló amb més de 7.000 anys d'antiguitat
Art rupestre a Castelló amb més de 7.000 anys d'antiguitat
La primera manifestació artística de la humanitat té un dels seus millors exponents en terres llevantines. En concret, la província de Castelló alberga un conjunt de coves i parets amb pintures rupestres que es remunten fins a 7.000 anys abans de Crist. Abrics tan fascinants com la Valltorta formen part de l'anomenat arc rupestre llevantí, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Les pintures prehistòriques que es concentren en aquesta zona mediterrània són un testimoni fidel i excepcional de la vida humana des dels seus orígens. Per fortuna s'han preservat al llarg dels segles perquè el viatger les puga contemplar en l'actualitat.
El primer art de la història té l’exemple més significatiu al Barranc de la Valltorta. A Tírig, a la zona del Maestrat castellonenc, es troba el Parc Cultural, que engloba quasi 40 conjunts d'art rupestre i mig centenar de jaciments arqueològics. Representa una manifestació dels pobles recol·lectors i caçadors que habitaven aquella zona fa mil·lennis.
Un Maestrat únic en el seu gènere
El de la Valltorta no és l'únic conjunt pretèrit d'interés. Albocàsser, la Pobla de Benifassà, Ares del Maestrat, Borriol, Catí (/es/castello-castellon/cati), Vinromà, Morella, Vilafamés (/es/castello-castellon/vilafames) o Vilar de Canes presenten mostres valuoses i variades d'aquest tipus de manifestacions prehistòriques.
L'art llevantí va fixar les seues pintures en abrics rocosos o cavitats a l'aire lliure, i va prendre com a protagonistes les figures humanes i d'animals que hi convivien, sobretot cérvols i cavalls. L'home prehistòric pintava el que veia amb els seus ulls a través dels seus dits.
Integrades en el bell paisatge del Maestrat, aquestes magnífiques pintures rupestres conformen el patrimoni més antic que existeix en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Més de 30.000 anys d'història en el període comprés entre l'epipaleolític-mesolític de la humanitat.

