Revisitant el modernisme a Alcoi
Revisitant el modernisme a Alcoi
A només 54 quilòmetres d'Alacant i a 105 de València, Alcoi és una ciutat mediterrània amb un entorn natural incomparable, ja que es troba envoltada de dos parcs naturals: la Font Roja i la serra de Mariola.
Milers de turistes visiten cada any aquesta ciutat de la comarca de l'Alcoià atrets per la popularitat de dues de les seues festes més destacades: els Moros i Cristians i la Cavalcada de Reis. Però Alcoi és molt més que això, també és una urbs de bella estampa i façanes vuitcentistes que l’han inclosa en la Ruta Europea del Modernisme.
El Modernisme com a art urbà inspirat en la naturalesa i en la bellesa arriba a Alcoi a finals del segle XIX gràcies al seu important desenvolupament industrial i el seu vincle sociocultural amb l'alta burgesia. Aquesta època de grans canvis socials deixa a la ciutat un llegat que constitueix un valuós i singular patrimoni artístic.
És sobretot en l'arquitectura on més es manifesta la tendència, gràcies al protagonisme dels arquitectes Vicente Pascual Pastor i Timoteo Briet Montaud amb la col·laboració d'importants mestres d'obra. Mentre que el primer s'inclina, en els moments centrals del modernisme alcoià (1906-1910), cap a formes vinculades amb l’art nouveau (no exemptes de components historicistes, neorococó i cert gaudinisme per influència del modernisme català), Timoteo Briet demostra més passió pel seguiment del moviment de la Secessió de Viena.
Un estil per a la classe burgesa
La classe burgesa alcoiana de finals del segle XIX i principis del XX va construir cases i residències d’interés rellevant, la majoria a imitació de les que hi havia a Catalunya. Cal destacar alguns edificis com ara la Casa del Pavo (1908), que va albergar l'estudi del pintor modernista Fernando Cabrera i Cantó, l'antic edifici del Parc de Bombers (1915) o el Conservatori de Música i Dansa.
Al camp de l'arquitectura, el modernisme no va ser privatiu de la vivenda burgesa, sinó que a causa del seu valor estètic i social es va manifestar també als dissenys de portades de comerços, a l'antic edifici de la subestació hidroelèctrica (1910) i l'escorxador municipal, en nombroses façanes de fàbriques dels voltants de la plaça de Gonçal Cantó i, fins i tot, en alguns dels panteons del cementeri municipal.
De tot l'elenc modernista d'Alcoi, també crida l'atenció sobre la resta espais la seu social del Cercle Industrial (1868), significatiu pel magnífic patrimoni cultural i artístic que hi ha entre les seues parets. El Cercle Industrial tenia com a objectiu crear una entitat que servira de nexe i punt de trobada i de reunió de la societat empresarial, la burgesia i les classes mitjanes alcoianes.
De la mateixa manera que el Cercle Industrial, és obligatori incloure en la ruta modernista d'Alcoi els edificis fabrils del centre històric, que són mostra del procés d'industrialització de la ciutat i s’han adaptat als temps actuals, com ara l'antic immoble de Papereres Reunides SA i l'antiga fàbrica de Ferrándiz i Carbonell, entre d’altres.
Una ciutat molt festera
El patrimoni modernista d'Alcoi se suma al seu llegat medieval i, juntament amb els emblemàtics ponts que salven barrancs i rius, conformen una ciutat amable, per a recórrer a peu, propera i repleta d'història. La ciutat viu el seu moment àlgid el mes d'abril, amb les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional des del 1980. L'altra cita més esperada pels veïns d'Alcoi i els milers de turistes que hi acudeixen només per veure-la en directe és la Cavalcada del Reis, que té lloc la vesprada del 5 de gener. Està declarada Festa d'Interés Turístic Nacional i se celebra de manera continuada des de l’any 1885.

