Galeria Multimèdia

Començada a edificar en el segle XIV, el seu aspecte actual data del segle XVI, sent un dels conjunts goticorenaixentistes més importants del País Valencià. La seua planta de tres naus i les seues columnes torses, semblants a les de les llotges de València i de Mallorca es poden considerar típiques del Gòtic Català, si bé adquirixen ací una major monumentalitat. A finals del segle XV, amb el patronatge de la il·lustre família villenense de Medina s'inicia l'ampliació que comprendrà tot el segle XVI, introduint en este moment els elements renaixentistes més destacats de l'església tal com són, la porta d'accés a la sagristia i l'aula capitular, la pila baptismal i les dos finestres del primer pis de la torre, tot això de tradició murciana i atribuït a Jacobo Florentí i a Quijano. Destaquen al peu de l'altar les restes de la reixa llaurada en 1553. En la cara exterior del mur de l'absis es van gravar dos marques a una distància que corresponen amb la mesura de la tafulla. Va ser declarat Monument Històric-artístic Nacional en 1931.