Imprescindibles
Si et decantes per l'interior per a conéixer la seua història i el seu insòlit paisatge, llocs com Bocairent, Requena, Morella, Sant Mateu, Biar, el Castell de Guadalest són alguns dels municipis que no voldràs perdre't. I per a descobrir la pura essència mediterrània, un passeig pels carrers de Xàbia, Peníscola o Gandia, entre altres, serà una autèntica delícia. Un dia de sol i platja en un entorn únic!
A més, la gastronomia tradicional i casolana de cadascuna de les localitats posarà el tancament d'or a la teua estada. No pots dir que ens has visitat sense provar la paella feta a llenya o algun arròs elaborat amb els ingredients tradicionals. Una experiència que el teu paladar mai oblidarà!
L'Església dels Sants Joans és el principal edifici eclesiàstic de la localitat d'Almenara, situada a la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló. Aquesta església va ser construïda durant els anys 1721 i 1728 i s'ha conservat en molt bon estat fins al dia de hui, així que podem acostar-nos a ella i admirar el seu llegat.
Aquesta església és considerada Bé de Rellevància Local des de 2007. Es va construir sobre les restes de l'antic temple del poble, de 1528, però va eixamplar el seu perímetre per a abastar la superfície de l'antiga Plaça Vella, el pou públic, el forn de la Vila, l'antic Ajuntament i la presó. Si visites l'església trobaràs una inscripció en llatí que ens recorda l'existència prèvia d'eixe pou.
El temple és d'ordre compost i presenta una estructura elegant i sense ornaments luxosos. Compta amb una torre campanar rematada per una creu bola que té a l'interior relíquies de diversos sants. La façana és de carreus, adornada amb marbre blau, i podem accedir a l'interior per dues portes diferents: una principal, per la Plaça de l'Església, i una altra lateral pel Carrer dels Sants Joans.
Durant la guerra l'edifici es va veure afectat i es van destruir ornaments de l'interior i l'antic altar. Ara, no obstant això, podem gaudir d'un nou altar dedicat a Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista; una obra que val la pena conéixer si et preguntes què veure a Almenara.
La Mojiganga de Titaguas, declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial en 2019, és una dansa ritual arrelada en la història d'aquesta població valenciana. Cada set anys, en el marc de les seues Fiestas Gordas, aquesta dansa cobra vida i es converteix en una manifestació cultural única.
La Mojiganga es divideix en dues parts: una religiosa i una altra profana. La primera inclou la interpretació de l'Altar Major, l'Altar Movible, les Andes, L'Ema i el Piló. La segona part representa les activitats agropecuàries de la zona, com els Oficis, el Batà i el Ball del Garrot, acompanyats per música tradicional.
Els 32 participants en la dansa visten amb la tradicional roba d'estiu dels antics llauradors: saragüells, faixa roja, camisa blanca, jupetí de vellut i mocador nuat al cap a l'esquerra. Aquest abillament únic defineix l'essència de la dansa. Les mitges i les cintes de les espardenyes en blanc i negre, juntament amb la capa i el barret del mestre de dansa, completen aquesta imatge distintiva.
La pròxima representació d'aquesta dansa única està programada per a setembre de 2023, i els titagüencs l'esperen amb orgull i emoció. La Mojiganga de Titaguas és una joia del patrimoni cultural valencià que mereix ser celebrada i preservada per a les generacions futures. Descobreix en les seues figures i rituals una finestra al passat i una expressió viva de la identitat de Titaguas.
El Conjunto Histórico Artístico, Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca, enfront de la costa de Santa Pola,
és realment bonic. T'encantarà passejar pels seus xicotets carrers a la recerca de racons que fotografiar!
En el segle XVIII, entorn de l'any 1760, es va començar plantejar l'emmurallament d'aquest illot amb una funcionalitat militar i també per a albergar una població estable. Es van construir tres portes, la de Sant Miquel o Alacant, la de Llevant i la Trancada. Quant al traçat urbà, trobaràs dos carrers principals perpendiculars que s'uneixen en una bonica plaça central.
Dins de les muralles, el Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca inclou una església del segle XVIII, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la Casa del Governador.
Extramurs podràs visitar la Torre de Sant Josep, construïda en 1862. A més, no et pots perdre el xicotet cementeri, el far o l'antiga almadrava. El Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca és realment xicotet però està ple d'història! Et proposem navegar fins a l'Illa de Tabarca preparat per a fer snorkel o bussejar en aigües transparents, i fer un tranquil passeig pels seus carrers típics a la recerca d'un lloc on gaudir de la gastronomia tradicional! T'apuntes a aquesta aventura?
L'època romana ha deixat diverses restes a les comarques de la Plana, a Castelló. Una d'elles és l'Arc Romà de Cabanes, que hui dia se situa en una rotonda de la CV-157, en direcció Cabanes-Benlloch.
Aquest arc es va alçar al costat del traçat de l'antiga Via Augusta, que era la via de comunicació principal que passava pel litoral espanyol de nord a sud.
S'intueix que el motiu de la construcció va ser funerari i de caràcter privat, per a honrar al propietari d'alguna vila que vivia a prop. Es conserva en bon estat i mesura 5,8 metres d'altura per 6,92 metres de longitud. Tot i així, li falta la part superior i es creu que originalment mesurava uns 7-8 metres.
En altres parts de Cabanes s'han trobat carreus de l'arc romà, que van ser buidats per a ser usats com a abeurador per al bestiar. Estar a l'aire lliure i sense protecció durant anys ha fet que es roben algunes de les seues parts.
La seua estructura és d'arc triomfal, amb línies simples i proporcionades. És més senzill del que deuria per a la seua època, allunyat dels grans arcs monumentals, tal vegada per la falta de recursos. Si t'acostes a veure'l, en una de les seues pilastres et trobaràs amb l'escut de Vilafamés, del qual es té constància del del segle XVIII.
L'arc romà de Cabanes és molt important com a testimoniatge de la seua època i reflex de la importància de la Via Augusta. És molt valuós que s'haja conservat en part fins als nostres dies. Visita'l amb precaució i admira aquesta joia de la província de Castelló.
Mascarell, a Nules, és un tresor arquitectònic a la Comunitat Valenciana, característic per ser l'única població totalment emmurallada de la regió. Els seus orígens es remunten al segle XIII i compta amb un perímetre de 620 metres, un gruix de 120 cm i una altura de 6 metres. És com un recinte quadrangular replet d'història!
Encara que Mascarell no té merlets, sí que compta amb quatre torres estratègicament situades en el centre de cada flanc i dues entrades, orientades a l'est i a l'oest, que permeten l'accés al recinte. En temps passats, la ciutat estava envoltada per un fossat, i hui ha sigut reconvertit en una tranquil·la séquia de reg.
Els vincles històrics de Mascarell amb Borriana són evidents, ja que els musulmans, expulsats de Borriana en el segle XIII, hi van trobar refugi i van establir aquesta població veïna. S'especula que el nom "Mascarell" té arrels en la paraula àrab Mu’askarum, que significa "el campament".
Si et trobes per la zona, no deixes d'explorar aquesta joia arquitectònica i gaudeix passejant dins del seu recinte. Té una cosa captivadora i especial! A més, la naturalesa dels seus voltants no et deixarà indiferent. T'esperem a Mascarell!
La Iglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol, Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol de Borriol, és una parada obligatòria en la teua visita a aquesta localitat castellonenca. Construïda entre finals del segle XVI i principis del XVII, reuneix elements de l'estil renaixentista més tardà i del barroc. T'encantarà passejar pel seu interior descobrint diferents capelles, com la de La Comunió, i la seua façana, sòbria i d'estil renaixentista. La pedra és la gran protagonista tant a l'interior com a l'exterior, i es deixa veure en arcs i columnes, a més d'en la zona del cor. Aquest últim compta amb un orgue de 1887 que ha sigut restaurat en 2005. Quant al seu campanar, és una torre de planta quadrada i tres cossos sobre els quals s'han anat elaborant curiosos gravats que relaten la seua pròpia història.
L'Església Parroquial de Sant Bartolomé Apòstol és un lloc ple d'encant i és tan sols un dels molts motius pels quals visitar Borriol, que compta amb pintures rupestres de més de 10 000 anys d'antiguitat i un interessant museu, el Museu d'Història de Borriol (MUHBO). La seua col·lecció i exposicions et fascinaran, inclouen peces portades de la Via Augusta al seu pas per la població, i et permetran conéixer de prop com s'ha viscut al llarg dels segles en aquest racó de la Plana Alta.
T'animes a visitar Borriol i preparar una ruta urbana de monument en monument? Segur que gaudiràs de la teua visita!
La Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel, Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, té una llarga història a la seua esquena. Va començar a construir-se poc després de la visita que Joan de Ribera, Virrei, Arquebisbe de València i Patriarca va fer a Enguera en 1585. Joan de Ribera va plantejar que era necessari construir un nou temple, més gran, que estiguera a l'altura de la importància que tenia Enguera en eixe moment.
L'església que coneixem hui es va alçar sobre un antic temple de temps de Jaume I. En 1645 van acabar les obres del cos central de l'església, d'una sola nau amb 12 capelles laterals. Més tard, entre els segles XVII i XVIII, es construiria la torre campanar d'estil herrerià que es va acabar en 1737. El conjunt és una mostra del patrimoni local enguerí que no et pots perdre.
L'edifici té 3 portes d'accés, una principal als peus i dos laterals. Als peus trobaràs la Porta Major, elevada 3 metres sobre el nivell del sòl de la plaça. La porta de l'Hospital, al costat esquerre, va ser la porta del temple anterior, i la porta de les Moreres, al costat de l'epístola, compta amb una escalinata que conserva la barana de pedra original.
Si et preguntes què veure a Enguera, l'Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel et sorprendrà. Guarda al seu interior obres de gran valor, com el Retaule de la Verge de Gràcia, una taula d'estil renaixentista del segle XV. També podràs observar la Creu Processional Gòtica (segle XV) i la Pila Baptismal (segle XVII). Aprecia aquest Bé de Rellevància Local i descobreix els seus racons i secrets.
La Iglesia Parroquial de Santa María, Església Parroquial de Santa Maria a Alacant, és un dels edificis més monumentals de la ciutat, no pots deixar de visitar-lo en el teu itinerari urbà! La seua construcció es va iniciar en el segle XV, la qual cosa la converteix en l'església més antiga d'Alacant i en una parada obligatòria si t'interessa la història i l'arquitectura.
Els estils que trobaràs a l'Església Parroquial de Santa Maria són el gòtic i el barroc, com a reflex del pas dels segles durant els quals va ser construïda, una combinació que li atorga una bellesa especial!
L'accés a l'Església Parroquial de Santa Maria es pot fer a través de tres portades barroques, darrere de les quals es troba una única nau amb capelles laterals situades sota els contraforts. L'interior de l'Església Parroquial de Santa Maria val realment la pena, amb un fantàstic altar major d'estil rococó, realitzat en el segle XVIII, que et sorprendrà pels seus nombrosos detalls. A més, compta amb un magnífic orgue barroc de 1653. Et proposem fer una visita guiada per Alacant i descobrir aquest i altres monuments realment interessants. Anima't!
La magnífica Concatedral de San Nicolás de Bari, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari a Alacant és un temple amb origen l'any 1616, que segurament es troba sobre les restes d'una antiga mesquita. Aquest emplaçament, sens dubte, compta amb molta història!
La Cocatedral de Sant Nicolau de Bari està construïda en estil renaixentista herrerià, la qual cosa implica una gran austeritat i absència d'ornaments. Això li dona un aspecte solemne en el seu exterior. No obstant això, en el seu interior trobaràs contrastos, ja que compta amb un preciós claustre tardogòtic, que ja formava part d'un temple anterior, medieval. A més, aquest preciós claustre té el seu accés a través d'una portada barroca, magnífica. Es tracta d'un lloc en el qual es respira una atmosfera i una tranquil·litat molt especial!
La Capella de la Comunió de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari és realment espectacular. Fixa't en tots els detalls! I és, així mateix, un gran exemple de l'estil barroc espanyol.
Inclou en el teu itinerari per Alacant aquest magnífic temple i gaudeix d'una ciutat espectacular i plena de plans!
A la part alta d'una cresta rocosa del terme municipal de Borriol trobaràs el Castell de Borriol, a 330 metres d'altura. Als seus peus s'estén, majestuosa, aquesta localitat de la província de Castelló.
El castell es troba en ruïnes però es conserven algunes de les seues parts. En el replà superior, amb uns 70 metres de longitud aproximada, trobaràs la xicoteta fortalesa medieval. Es considera un castell roquer i ocupa el 100% de la superfície sobre la qual s'assenta; al seu voltant té uns pendents pronunciats.
L'origen del Castell de Borriol és àrab i hui dia observem dos recintes diferenciats. El primer està a la part alta de la penya. La seua planta és irregular i allargada, de cinc costats, i ocupa 392 m². Allí es trobaven les principals dependències del conjunt, a més de dos aljubs. La Plaça d'Armes, les dependències i la residència del Senyor són algunes de les estances que es poden apreciar hui dia. El segon recinte del Castell de Borriol funcionava com a volada i ocupa 540 m². S'hi accedeix des del primer recinte i conté un altre aljub i unes cavallerisses.
Acosta't a contemplar les ruïnes d'un castell que, en el seu moment, va ser un lloc de control de la Via Augusta molt volgut pels cristians, que el van conservar i van mantindre en bones condicions. Aprecia el patrimoni local de Borriol i gaudeix de les vistes.