Imprescindibles

Coneixes el Convento del Carmen, Convent del Carme, de Cox? Es tracta d'un monument de rellevància local, fundat en 1611 pels Carmelites Descalços que va reemplaçar a una xicoteta ermita medieval dedicada a Nostra Senyora de les Virtuts. Aquest emblemàtic edifici va ser el centre religiós de la localitat durant més de dos segles. Arran de les desamortitzacions de béns eclesiàstics en el segle XIX, el convent va ser extingit, però la marquesa del lloc va comprar els béns en les subhastes per a evitar la seua desaparició. Gràcies a aquest gest, el poble de Cox va preservar el seu santuari i va poder continuar celebrant les festes en honor a Nostra Senyora del Carme. No t'ho perdes i aprofita per a visitar aquest xicotet municipi d'Alacant i els seus voltants!

No et perdes el Parque Cultural Valltorta Gassulla, Parc Cultural Valltorta Gassulla, d'Albocàsser! Creat en 1998, va ser el primer parc cultural de la Comunitat Valenciana, un lloc que val la pena visitar. A més, la seua creació va coincidir amb la declaració de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani Peninsular com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El parc abasta municipis com Albocàsser, Ares del Maestrat i Benassal, entre d'altres, i guarda nombrosos abrics d'aleshores i coves on es representen escenes de caça, animals, arquers i figures femenines, entre d'altres. Aquestes pintures rupestres et sorprendran pel seu dinamisme i mobilitat, es tracta de peces úniques d'art prehistòric que et faran viatjar a l'època. T'apuntes?

El Conjunto Histórico Artístico, Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca, enfront de la costa de Santa Pola,

és realment bonic. T'encantarà passejar pels seus xicotets carrers a la recerca de racons que fotografiar!

En el segle XVIII, entorn de l'any 1760, es va començar plantejar l'emmurallament d'aquest illot amb una funcionalitat militar i també per a albergar una població estable. Es van construir tres portes, la de Sant Miquel o Alacant, la de Llevant i la Trancada. Quant al traçat urbà, trobaràs dos carrers principals perpendiculars que s'uneixen en una bonica plaça central.

Dins de les muralles, el Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca inclou una església del segle XVIII, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la Casa del Governador.

Extramurs podràs visitar la Torre de Sant Josep, construïda en 1862. A més, no et pots perdre el xicotet cementeri, el far o l'antiga almadrava. El Conjunt Històric Artístic de l'Illa de Tabarca és realment xicotet però està ple d'història! Et proposem navegar fins a l'Illa de Tabarca preparat per a fer snorkel o bussejar en aigües transparents, i fer un tranquil passeig pels seus carrers típics a la recerca d'un lloc on gaudir de la gastronomia tradicional! T'apuntes a aquesta aventura?

Mascarell, a Nules, és un tresor arquitectònic a la Comunitat Valenciana, característic per ser l'única població totalment emmurallada de la regió. Els seus orígens es remunten al segle XIII i compta amb un perímetre de 620 metres, un gruix de 120 cm i una altura de 6 metres. És com un recinte quadrangular replet d'història!

Encara que Mascarell no té merlets, sí que compta amb quatre torres estratègicament situades en el centre de cada flanc i dues entrades, orientades a l'est i a l'oest, que permeten l'accés al recinte. En temps passats, la ciutat estava envoltada per un fossat, i hui ha sigut reconvertit en una tranquil·la séquia de reg.

Els vincles històrics de Mascarell amb Borriana són evidents, ja que els musulmans, expulsats de Borriana en el segle XIII, hi van trobar refugi i van establir aquesta població veïna. S'especula que el nom "Mascarell" té arrels en la paraula àrab Mu’askarum, que significa "el campament".

Si et trobes per la zona, no deixes d'explorar aquesta joia arquitectònica i gaudeix passejant dins del seu recinte. Té una cosa captivadora i especial! A més, la naturalesa dels seus voltants no et deixarà indiferent. T'esperem a Mascarell!

La Iglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol, Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol de Borriol, és una parada obligatòria en la teua visita a aquesta localitat castellonenca. Construïda entre finals del segle XVI i principis del XVII, reuneix elements de l'estil renaixentista més tardà i del barroc. T'encantarà passejar pel seu interior descobrint diferents capelles, com la de La Comunió, i la seua façana, sòbria i d'estil renaixentista. La pedra és la gran protagonista tant a l'interior com a l'exterior, i es deixa veure en arcs i columnes, a més d'en la zona del cor. Aquest últim compta amb un orgue de 1887 que ha sigut restaurat en 2005. Quant al seu campanar, és una torre de planta quadrada i tres cossos sobre els quals s'han anat elaborant curiosos gravats que relaten la seua pròpia història.

L'Església Parroquial de Sant Bartolomé Apòstol és un lloc ple d'encant i és tan sols un dels molts motius pels quals visitar Borriol, que compta amb pintures rupestres de més de 10 000 anys d'antiguitat i un interessant museu, el Museu d'Història de Borriol (MUHBO). La seua col·lecció i exposicions et fascinaran, inclouen peces portades de la Via Augusta al seu pas per la població, i et permetran conéixer de prop com s'ha viscut al llarg dels segles en aquest racó de la Plana Alta.

T'animes a visitar Borriol i preparar una ruta urbana de monument en monument? Segur que gaudiràs de la teua visita!

La Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel, Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, té una llarga història a la seua esquena. Va començar a construir-se poc després de la visita que Joan de Ribera, Virrei, Arquebisbe de València i Patriarca va fer a Enguera en 1585. Joan de Ribera va plantejar que era necessari construir un nou temple, més gran, que estiguera a l'altura de la importància que tenia Enguera en eixe moment.

L'església que coneixem hui es va alçar sobre un antic temple de temps de Jaume I. En 1645 van acabar les obres del cos central de l'església, d'una sola nau amb 12 capelles laterals. Més tard, entre els segles XVII i XVIII, es construiria la torre campanar d'estil herrerià que es va acabar en 1737. El conjunt és una mostra del patrimoni local enguerí que no et pots perdre.

L'edifici té 3 portes d'accés, una principal als peus i dos laterals. Als peus trobaràs la Porta Major, elevada 3 metres sobre el nivell del sòl de la plaça. La porta de l'Hospital, al costat esquerre, va ser la porta del temple anterior, i la porta de les Moreres, al costat de l'epístola, compta amb una escalinata que conserva la barana de pedra original.

Si et preguntes què veure a Enguera, l'Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel et sorprendrà. Guarda al seu interior obres de gran valor, com el Retaule de la Verge de Gràcia, una taula d'estil renaixentista del segle XV. També podràs observar la Creu Processional Gòtica (segle XV) i la Pila Baptismal (segle XVII). Aprecia aquest Bé de Rellevància Local i descobreix els seus racons i secrets.

A la part alta d'una cresta rocosa del terme municipal de Borriol trobaràs el Castell de Borriol, a 330 metres d'altura. Als seus peus s'estén, majestuosa, aquesta localitat de la província de Castelló.

El castell es troba en ruïnes però es conserven algunes de les seues parts. En el replà superior, amb uns 70 metres de longitud aproximada, trobaràs la xicoteta fortalesa medieval. Es considera un castell roquer i ocupa el 100% de la superfície sobre la qual s'assenta; al seu voltant té uns pendents pronunciats.

L'origen del Castell de Borriol és àrab i hui dia observem dos recintes diferenciats. El primer està a la part alta de la penya. La seua planta és irregular i allargada, de cinc costats, i ocupa 392 m². Allí es trobaven les principals dependències del conjunt, a més de dos aljubs. La Plaça d'Armes, les dependències i la residència del Senyor són algunes de les estances que es poden apreciar hui dia. El segon recinte del Castell de Borriol funcionava com a volada i ocupa 540 m². S'hi accedeix des del primer recinte i conté un altre aljub i unes cavallerisses.

Acosta't a contemplar les ruïnes d'un castell que, en el seu moment, va ser un lloc de control de la Via Augusta molt volgut pels cristians, que el van conservar i van mantindre en bones condicions. Aprecia el patrimoni local de Borriol i gaudeix de les vistes.

El Castillo de Sagunt, Castell de Sagunt, es un magnífic monument que ja forma part del nostre paisatge. S'erigix sobre una cresta muntanyenca en les elevacions del Parc Natural de la Serra Calderona, a mode de corona sobre una localitat plena d'història Una destinació amb molt a veure i fer!

El Castell de Sagunt té el seu origen en un assentament iber sobre el qual romans, visigots, musulmans i cristians han anat fent créixer una fantàstica fortalesa al llarg dels segles. El més curiós és que fins a principis del segle XX aquest castell es va utilitzar com a guarnició militar!

Et recomanem preparar una excursió carregada de sorpreses, ja que el Castell de Sagunt es pot visitar en un recorregut molt interessant. Descobriràs zones com l'albacar, la Plaça d'Armes o l'antic fòrum romà i un històric aljub. A més, es conserven llenços de muralles de diferents èpoques i diverses torres. Prepara't per a gaudir amb un dels nostres monuments més emblemàtics!

Cap a 1685 es construïx una església nova damunt el solar on estava l'església antiga i la casa abadia, de majors proporcions. Es té constància documental des del S. XIV, al testament (1365) de Gilabert de Centelles amb advocació a la Mare de Déu. Degut al front de guerra de la línia XYZ situat en la zona, el poble és evacuat i reconstruït per Regions Devastades, ja que es trobava més del 75% destrossat. S'inaugura el 25 d'octubre de 1945 pel bisbe de Tortosa (Diòcesi a què es pertany fins a 1960) . Planta contrareformista d'una sola nau i capelles laterals comunicades entre si i situades en els contraforts. La fatxada és un mur rectangular de maçoneria i reforçat amb pedra al lateral i rematat amb boles herrerianes. Abans de la reforma de Regions devastades presentava dos estils, barroc (s. XVII) i neoclàssic (s. XVIII) però s'unifiquen. En l'interior destaca l'altar del patró Santíssim Crist de la Jonquera que guarda la imatge original de 1625, l'altar de Sant Vicent Ferrer, i l'altar central dedicat a la Mare de Déu de l'Asunción, reconstruït per Regions Devastades a semblança de l'anterior que procedia de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València. A principis de 2007 es finalitza la restauració de l'Església per fora i per dins, després de 3 anys d'obres.

Quan ens endinsem en Vilafamés trobem un dels monuments amb major rellevància per a la gent de la localitat, l'Església Parroquial de l'Assumpció.

Aquest temple compta amb una estructura en planta d'una sola nau i, en el seu interior, es troben interessants elements decoratius com el seu retaule major, que data de principis del segle XVII.

Quant als seus trets arquitectònics, els seus suports són pilastres corínties, arcs de mig punt amb aplicacions daurades i una volta de mitja canella. Tots ells decorats amb elements barrocs.

Vols saber-ne més? El millor és escapar-te a aquest preciós racó de Castelló i visitar aquesta bella església. Coneixeràs un dels pobles més bonics d'Espanya.