Imprescindibles
Tres províncies mediterrànies plenes de contrastos i racons increïbles per descobrir. Encantadors pobles d'interior, parcs naturals, centres històrics, platges d'aigües cristal·lines, ciutats enfront del mar… La Comunitat Valenciana té molt que mostrar. Llocs emblemàtics que faran de la teua visita una experiència inoblidable.
Si et decantes per l'interior per a conéixer la seua història i el seu insòlit paisatge, llocs com Bocairent, Requena, Morella, Sant Mateu, Biar, el Castell de Guadalest són alguns dels municipis que no voldràs perdre't. I per a descobrir la pura essència mediterrània, un passeig pels carrers de Xàbia, Peníscola o Gandia, entre altres, serà una autèntica delícia. Un dia de sol i platja en un entorn únic!
A més, la gastronomia tradicional i casolana de cadascuna de les localitats posarà el tancament d'or a la teua estada. No pots dir que ens has visitat sense provar la paella feta a llenya o algun arròs elaborat amb els ingredients tradicionals. Una experiència que el teu paladar mai oblidarà!
Coneixes el Convento del Carmen, Convent del Carme, de Cox? Es tracta d'un monument de rellevància local, fundat en 1611 pels Carmelites Descalços que va reemplaçar a una xicoteta ermita medieval dedicada a Nostra Senyora de les Virtuts. Aquest emblemàtic edifici va ser el centre religiós de la localitat durant més de dos segles. Arran de les desamortitzacions de béns eclesiàstics en el segle XIX, el convent va ser extingit, però la marquesa del lloc va comprar els béns en les subhastes per a evitar la seua desaparició. Gràcies a aquest gest, el poble de Cox va preservar el seu santuari i va poder continuar celebrant les festes en honor a Nostra Senyora del Carme. No t'ho perdes i aprofita per a visitar aquest xicotet municipi d'Alacant i els seus voltants!
Mascarell, a Nules, és un tresor arquitectònic a la Comunitat Valenciana, característic per ser l'única població totalment emmurallada de la regió. Els seus orígens es remunten al segle XIII i compta amb un perímetre de 620 metres, un gruix de 120 cm i una altura de 6 metres. És com un recinte quadrangular replet d'història!
Encara que Mascarell no té merlets, sí que compta amb quatre torres estratègicament situades en el centre de cada flanc i dues entrades, orientades a l'est i a l'oest, que permeten l'accés al recinte. En temps passats, la ciutat estava envoltada per un fossat, i hui ha sigut reconvertit en una tranquil·la séquia de reg.
Els vincles històrics de Mascarell amb Borriana són evidents, ja que els musulmans, expulsats de Borriana en el segle XIII, hi van trobar refugi i van establir aquesta població veïna. S'especula que el nom "Mascarell" té arrels en la paraula àrab Mu’askarum, que significa "el campament".
Si et trobes per la zona, no deixes d'explorar aquesta joia arquitectònica i gaudeix passejant dins del seu recinte. Té una cosa captivadora i especial! A més, la naturalesa dels seus voltants no et deixarà indiferent. T'esperem a Mascarell!
La Iglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol, Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol de Borriol, és una parada obligatòria en la teua visita a aquesta localitat castellonenca. Construïda entre finals del segle XVI i principis del XVII, reuneix elements de l'estil renaixentista més tardà i del barroc. T'encantarà passejar pel seu interior descobrint diferents capelles, com la de La Comunió, i la seua façana, sòbria i d'estil renaixentista. La pedra és la gran protagonista tant a l'interior com a l'exterior, i es deixa veure en arcs i columnes, a més d'en la zona del cor. Aquest últim compta amb un orgue de 1887 que ha sigut restaurat en 2005. Quant al seu campanar, és una torre de planta quadrada i tres cossos sobre els quals s'han anat elaborant curiosos gravats que relaten la seua pròpia història.
L'Església Parroquial de Sant Bartolomé Apòstol és un lloc ple d'encant i és tan sols un dels molts motius pels quals visitar Borriol, que compta amb pintures rupestres de més de 10 000 anys d'antiguitat i un interessant museu, el Museu d'Història de Borriol (MUHBO). La seua col·lecció i exposicions et fascinaran, inclouen peces portades de la Via Augusta al seu pas per la població, i et permetran conéixer de prop com s'ha viscut al llarg dels segles en aquest racó de la Plana Alta.
T'animes a visitar Borriol i preparar una ruta urbana de monument en monument? Segur que gaudiràs de la teua visita!
La Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel, Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, té una llarga història a la seua esquena. Va començar a construir-se poc després de la visita que Joan de Ribera, Virrei, Arquebisbe de València i Patriarca va fer a Enguera en 1585. Joan de Ribera va plantejar que era necessari construir un nou temple, més gran, que estiguera a l'altura de la importància que tenia Enguera en eixe moment.
L'església que coneixem hui es va alçar sobre un antic temple de temps de Jaume I. En 1645 van acabar les obres del cos central de l'església, d'una sola nau amb 12 capelles laterals. Més tard, entre els segles XVII i XVIII, es construiria la torre campanar d'estil herrerià que es va acabar en 1737. El conjunt és una mostra del patrimoni local enguerí que no et pots perdre.
L'edifici té 3 portes d'accés, una principal als peus i dos laterals. Als peus trobaràs la Porta Major, elevada 3 metres sobre el nivell del sòl de la plaça. La porta de l'Hospital, al costat esquerre, va ser la porta del temple anterior, i la porta de les Moreres, al costat de l'epístola, compta amb una escalinata que conserva la barana de pedra original.
Si et preguntes què veure a Enguera, l'Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel et sorprendrà. Guarda al seu interior obres de gran valor, com el Retaule de la Verge de Gràcia, una taula d'estil renaixentista del segle XV. També podràs observar la Creu Processional Gòtica (segle XV) i la Pila Baptismal (segle XVII). Aprecia aquest Bé de Rellevància Local i descobreix els seus racons i secrets.
A la part alta d'una cresta rocosa del terme municipal de Borriol trobaràs el Castell de Borriol, a 330 metres d'altura. Als seus peus s'estén, majestuosa, aquesta localitat de la província de Castelló.
El castell es troba en ruïnes però es conserven algunes de les seues parts. En el replà superior, amb uns 70 metres de longitud aproximada, trobaràs la xicoteta fortalesa medieval. Es considera un castell roquer i ocupa el 100% de la superfície sobre la qual s'assenta; al seu voltant té uns pendents pronunciats.
L'origen del Castell de Borriol és àrab i hui dia observem dos recintes diferenciats. El primer està a la part alta de la penya. La seua planta és irregular i allargada, de cinc costats, i ocupa 392 m². Allí es trobaven les principals dependències del conjunt, a més de dos aljubs. La Plaça d'Armes, les dependències i la residència del Senyor són algunes de les estances que es poden apreciar hui dia. El segon recinte del Castell de Borriol funcionava com a volada i ocupa 540 m². S'hi accedeix des del primer recinte i conté un altre aljub i unes cavallerisses.
Acosta't a contemplar les ruïnes d'un castell que, en el seu moment, va ser un lloc de control de la Via Augusta molt volgut pels cristians, que el van conservar i van mantindre en bones condicions. Aprecia el patrimoni local de Borriol i gaudeix de les vistes.
El Castillo de Sagunt, Castell de Sagunt, es un magnífic monument que ja forma part del nostre paisatge. S'erigix sobre una cresta muntanyenca en les elevacions del Parc Natural de la Serra Calderona, a mode de corona sobre una localitat plena d'història Una destinació amb molt a veure i fer!
El Castell de Sagunt té el seu origen en un assentament iber sobre el qual romans, visigots, musulmans i cristians han anat fent créixer una fantàstica fortalesa al llarg dels segles. El més curiós és que fins a principis del segle XX aquest castell es va utilitzar com a guarnició militar!
Et recomanem preparar una excursió carregada de sorpreses, ja que el Castell de Sagunt es pot visitar en un recorregut molt interessant. Descobriràs zones com l'albacar, la Plaça d'Armes o l'antic fòrum romà i un històric aljub. A més, es conserven llenços de muralles de diferents èpoques i diverses torres. Prepara't per a gaudir amb un dels nostres monuments més emblemàtics!
La Iglesia Parroquial de San José en L'Alfàs del Pi, Església Parroquial de Sant Josep a L'Alfàs del Pi, és un temple del segle XVIII amb molt d'encant que alberga una interessant talla la primera notícia de la qual es remunta a principis del segle XIX. En el seu interior trobaràs xicotetes capelles laterals amb diverses imatges.
L'Església Parroquial de Sant Josep a L'Alfàs del Pi està situada en una animada plaça, des de la qual pots començar la teua visita per aquesta localitat de La Marina Baixa. No deixes de conéixer la Torre Bombarda a la platja, que vigila des de fa segles mirant a la mar, i reserva una mica de temps per a anar a recórrer la Ruta al Far de l'Albir, un camí al costat de la mar amb unes vistes impressionants.
Fer plans a l'Alfàs del Pi és molt fàcil, compta amb un entorn natural realment bonic, amb els paisatges del Parc Natural de Serra Gelada com a teló de fotos de precioses rutes. Anima't a descobrir la seua Església Parroquial de Sant Josep i altres punts d'interés!
En ple centre històric d'Ibi, a la Plaça de l'Església, et trobaràs amb l'Església de la Transfiguració del Senyor. Es tracta d'una monumental església amb una gran activitat, que acull actes religiosos i tradicionals en diverses èpoques de l'any, com la Festa d'El Salvador a l'agost i les Festes de Moros i Cristians.
Es desconeix la data exacta en la qual es va construir l'edifici original, però hi ha constància que en el segle XVI l'església ja existia. L'arquebisbe Joan de Ribera va afavorir una ampliació del temple, que va ser beneït en 1602. Amb el temps s'ha danyat a causa d'episodis com un terratrémol a la ciutat d'Alcoi, en 1620, que va tindre el seu efecte a Ibi i també en l'edifici. El resultat final, després d'una sèrie de remodelacions i restauracions amb el pas del temps, és una església de model neoclàssic de finals del segle XVIII, amb una única nau dividida en 5 trams i una decoració sòbria.
Si et preguntes què veure a Ibi, no oblides visitar aquesta església i obrir bé els ulls per a observar detingudament el mural que Joaquín Oliet va pintar en el presbiteri, a més de les belles talles dels patrons, el Sant Salvador i la Verge dels Desemparats. Aprecia aquesta mostra de patrimoni històric que ha sobreviscut al pas del temps i segueix amb nosaltres.
Perdre't per València et pot portar a llocs amb molt d'encant com el Monestir de Sant Miquel dels Reis. Actualment, aquest edifici és la seu de la Biblioteca Valenciana.
El monestir es va alçar en el segle XVI sobre l'antiga abadia mercedària de Sant Bernat de Rascanya i la seua construcció va començar l'any 1546 pel claustre sud, seguint els plànols de Juan de Vidaña i Alonso de Covarrubias. Però, poc després de la mort del seu fundador, el 1550, les obres es van paralitzar.
Les obres del monestir van continuar vint anys després amb menor disposició econòmica i amb una clara influència de l'Escorial. Aquestes es van allargar durant els segles XVII i XVIII.
Arquitectònicament, la façana de l'edifici és renaixentista i està emmarcada per dues torres que, en el comunicat superior, es van completar amb columnes salomòniques barroques. El temple està disposat en una sola nau, mentre que el monestir compta amb dos claustres, envoltats per galeries. Una joia digna de visitar.
Al llarg de la història, aquest edifici ha servit com a asil durant l'any 1856 o com a presó en el segle XX. El Monestir de Sant Miquel dels Reis té molta història i molts tresors patrimonials amagats entre les seues quatre parets. Visita aquesta meravellosa seu de la Biblioteca Valenciana i deixa't sorprendre per la seua bellesa.
A més del seu encant monumental, al Monestir de Sant Miquel dels Reis també pots gaudir d'una àmplia oferta d'activitats, com visites guiades, exposicions, tallers i trobades amb autors, recitals, obres de teatre i un llarg etcètera dedicat, especialment, a promoure la lectura i la creació literària.
El santuari de Sant Pasqual Baylón, conegut popularment com El Sant, es troba a Vila-real, a la província de Castelló (Espanya). El conjunt està format pel "Temple Votiu Eucarístic Internacional", proclamat basílica menor pel papa Juan Pablo II, la Reial Capella amb el sepulcre de sant Pasqual Baylón, el museu del Pouet del Sant i el convent de cloenda de les mares clarisses.
El convent té els seus orígens al segle XVI, però és gràcies al fet que hi va viure, va morir i va ser enterrat sant Pasqual Baylón, que va aconseguir fama i importància com a lloc de peregrinació. La Reial Capella, construïda al segle XVII per albergar les restes del sant, era considerada com el primer monument del barroc valencià en ordre de temps i mèrit. Tot i això, l'antiga església conventual i la capella barroca van ser destruïdes per un incendi provocat el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.
La restauració del monestir ha consolidat vestigis tan característics com el claustre, l'escala, la sala De Profundis, i al refectori, el seient que ocupava el sant davant del beat Andrés Hibernón. Les dues torres campanar tenen un carilló de 72 campanes i un conjunt de 12 campanes de volteig, entre elles la campana de volteig més gran del món.
Una de les tradicions mes comuns es acudir a la basílica per obtindre els cordonests de San Pascual que fan les mares clarisses que es solen portar a la monyica o al turmell per tal que done sort.