Església de l'Antic Convent de la Trinitat

Arxiu Municipal. D'aquest convent fundat en el segle XIII només perdura l'esplèndida portada flamígera. Antigament estava daurada i policromada en vermelló i blava de lapislàtzuli.

Castell d'Aixa

Al cim de la serra del castell de la Solana descobrirem el Castell d'Aixa, com a bon castell des de les seues torres, ja derruïdes, es conquestava visualment tota la Vall de Xaló. Segons Jaume Noguera, al llarg de la història ha sigut anomenat de diferents formes: Castrum Exalonis (segle XIII), la Bastida d'Àger (segle XV), Castell d'Àixer (segles XVII-XVIII) i Castellet d'Aixa o de Solana (segle XX-XXI).

La seva construcció vingué de mans dels musulmans, però no eren els primers que pensaren que era un lloc idoni per a observar totes les muntanyes i controlar les zones de pas. Una cultura anterior ocupà les mateixes roques, el mateix cim, es tracta dels ibers. Aquestes poblacions s'intal·laven sempre en les zones més altes de les valls i a l'igual que els musulmans buscaven el refugi i protecció de la seua gent. Així, baix les runes del Castell d'Aixa, descobrim un assentament Iber.

​

L'inici de la seua decaiguda com a fortificació l'hem de buscar amb l'arribada dels cristians, de fet al document del Pacte del Pouet (1244) entre Jaume I i el cabdill al-Azraq ja no apareix aquest castell. Però la seua total destrucció, segons ens parla Joan Elies Andrés al llibre 'Fent Camí. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos' probablement fou a principis del segle XIV de mà dels cristians per a evitar l'alçament dels moriscos. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Cap a 1685 es construïx una església nova damunt el solar on estava l'església antiga i la casa abadia, de majors proporcions. Es té constància documental des del S. XIV, al testament (1365) de Gilabert de Centelles amb advocació a la Mare de Déu. Degut al front de guerra de la línia XYZ situat en la zona, el poble és evacuat i reconstruït per Regions Devastades, ja que es trobava més del 75% destrossat. S'inaugura el 25 d'octubre de 1945 pel bisbe de Tortosa (Diòcesi a què es pertany fins a 1960) . Planta contrareformista d'una sola nau i capelles laterals comunicades entre si i situades en els contraforts. La fatxada és un mur rectangular de maçoneria i reforçat amb pedra al lateral i rematat amb boles herrerianes. Abans de la reforma de Regions devastades presentava dos estils, barroc (s. XVII) i neoclàssic (s. XVIII) però s'unifiquen. En l'interior destaca l'altar del patró Santíssim Crist de la Jonquera que guarda la imatge original de 1625, l'altar de Sant Vicent Ferrer, i l'altar central dedicat a la Mare de Déu de l'Asunción, reconstruït per Regions Devastades a semblança de l'anterior que procedia de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València. A principis de 2007 es finalitza la restauració de l'Església per fora i per dins, després de 3 anys d'obres.

ERMITA CRIST DE LA JONQUERA

Situada entre tarongers a dos km. del nucli de la població en el camí del mateix nom. Construïda l'any 2000 senyalitza on va ser trobada la imatge del Crist, patró del municipi, el 18 de gener de 1625 pels germans Pere i Joan Margalló. És de planta de creu llatina romana, formada per nau longitudinal orientada a l'est, creuer transversal en direcció nord-sud i presbiteri circular en la part oest de l'edifici. La coberta és de voltes de canó de mig punt per a les naus, que donen origen per la trobada de la longitudinal i el creuer a la volta per aresta. L'absis es cobrix per una volta de quart d'esfera semicònica. La fatxada remata en frontó curvilini amb cornisa de rajoles que engloba l'espadanya amb campana i creu de forja. La porta d'accés és àmplia, de fusta i inserix en arc de mig punt amb grans i desiguals dovelles. Damunt d' ella s'obrin dos grans finestres també de mig punt, i un nínxol amb retaulet ceràmic representant el descobriment del Crist. Uns taulellets amb el nom de l'ermita i l'any de la seua construcció completen la decoració.

Palau de Sant Joans

Ermita Sants Antonis

L’ermita es va construir en 1763. És un edifici de planta rectangular d’una sola nau. L’interior presenta una senzilla decoració neoclàssica, púlpit i altar on se situen les imatges dels sants titulars de l’ermita: Sant Antonio de Pàdua i Sant Antonio Abad.

Itineraris i rutes culturals

Per a tots aquells apassionats de la cultura i de la història, Oliva ofereix un ampli ventall de possibilitats perquè els seus visitants puguen, alhora que conèixer la ciutat, gaudir de passejades tranquil·les pels carrers empedrats del seu centre històric. Si el que desitja és gaudir d’una tranquil·la passejada per carrerons estrets i laberíntics, Oliva disposa de dos itineraris per l’antic Raval morisc indicats per senyals, on podrà visitar entre altres llocs, el pintoresc carrer de La Hoz o el Tossalet del Doix, un mirador on delectar-se amb les seues vistes panoràmiques. Si per contra, el que busca és impregnar-se de la cultura i de la tradició de la ciutat, disposa d’un altre itinerari per la Vila comtal, que ens mostra diversos museus com ara l’Etnològic, un veritable món de vida on descobrir diversos aspectes de la més recent cultura de la Safor. A més, recorrerà carrers farcits de casalots nobiliaris, d’arquitectura rústica i elegant, i de restes de l’imponent palau dels senyors Centelles i Riu Sech. Si tot això no és suficient, Oliva compta amb un castell fortalesa a la part alta de la seua muntanya, i té habilitat el seu accés a través d’unes escales que us facilitaran enormement la pujada. Una vegada allí, podreu contemplar tota la ciutat d’Oliva des de les altures, on es descobreix tot el seu traçat urbanístic i els seus edificis d’incalculable valor com les esglésies de Santa Maria i de Sant Roc amb les seues característiques cúpules blaves. No ho dubteu, submergiu-vos a la nostra ciutat per conèixer-la a través de la nostra àmplia oferta cultural.

Itinerari per la Vila Comtal

El recorregut per la Vila Comtal passa per casones nobiliàries d’arquitectura rústica i elegant. Remuntant pel portal de l’antiga muralla, es descobreixen les restes del Palau, un exemplar de l’arquitectura renaixentista pertanyent als Senyors de Centelles i Riu Sech.

Punt d’inici: Plaça d’Alonso

Durada: 1 hora 30 minuts

Dificultat: baixa

Itinerari pel Raval Morisc

Un amagatall d’empinats carrerons, herència d’antics habitants, converteixen la passejada en una experiència calmant que ens traslladarà als anys de convivència amb la cultura àrab.

Punt d’inici: Plaça d’Alonso

Durada: 2 hores

Dificultat: baixa

Itinerari Gerreria- Pinet

En aquest itinerari es poden observar elements arquitectònics, ceràmics i de devoció relacionats amb la història de la ciutat. La ruta comença al carrer de Sant Vicent, antic accés a Oliva, on es troba l’Ermita amb el mateix nom construïda en 1725. El recorregut continua per l’Ermita dels Sants Antonis fins a arribar a la Plaça de Vista Bella, nomenada així per les belles vistes que es poden contemplar de la ciutat. La ruta acaba a la Plaça de Ganguis on es diu que antigament transcorria un riu subterrani.

Punt d’inici: Portal Ermita de Sant Vicent

Durada: 1 hora

Dificultat: baixa

Finestra del Palau de Centelles

Finestra gòtica amb un capitell central esculpit, procedent del palau dels Centelles. El palau, edifici gòtic-renacentista, data de la primera mitat del segle XV amb importants remodelacions en el XVI. Altres restes del palau estan reaprofitades en casas del seu entorn.

Plaça de l'Ajuntament

La plaça, formada per edificis de gran interés arquitectònic, està presidida per l'estàtua de l'almirall Gabriel Císcar, un dels personatges més il·lustres d'Oliva.

Magatzem de l’Enginy

Antiga llotja per a la transformació i emmagatzemament de sucre. Un dels millors exponents de l'arquitectura industrial valenciana relacionada amb la producció de la canya de sucre. Oliva va ser la primera ciutat de la Safor, on la mola de pedra tradicional va ser substituïda per maquinaria moguda per energia hidràulica.